Reduir el dèficit... si lo arreglamos entre todos, es entre todos

Les fortes caigudes de les borses i del que es despren de la premsa econòmica actual , (nacional i estrangera) ,la necessitat de reducció del dèficit a Espanya és immediata. La crisi actual compromet el deute públic dels països europeus i col·loca a l'Euro en una situació força complicada.
Simplement recordo que el pla de rescat a Grècia és per solventar els problemes que té de liquidesa per pagar el venciment del deute.

Per entendre la importància del tipus d'interés sobre el deute a mitg i llarg termini d'un estat: el que es paga pels bonos de l'estat ha de ser com a mínim similar al creixement del PIB del país... si tenim en compte que el creixement del PIB el primer trimestre ha estat del 0,1% , la persepctiva anual és del -0,4% i que el cost dels bonos a deu anys està pagant-se al 4,4% la situació és força evident. Això porta a més, a que el cost del deute espanyol hagi pujat un 20% a 5 anys la setmana passada, degut al risc d'impagament que suposa que el deute vagi incrementant en % sobre el PIB. Ens trobem a més també, devant un possible risc especulatiu.
És senzill, els estats en part es financien amb emisió de deute. Si paguem el deute més car que el propi creixement, quan el deute venci com es retornarà? això és el que crea desconfiança en la resta d'Europa i la que alimenta també les especulacions.
A Europa doncs, el creixement del país ja no és la qüestió principal, si no l'ajustament fiscal. Extremadament resumit, això explica la rapidesa amb la que s'ha de plantejar i dur a terme la reducció del dèficit a Espanya. I passar de les idees a les accions. De fet, les noticies en els pròxims dies han d'anar encaminades a anunciar reduccions del deficit de com a mínim un punt, reduint la despesa de l'Estat en un 2,5% i de les Comunitats en un 0,5%.

Què diuen els experts? plantegen bàsicament reformes a nivell laboral, financer i de pensions. Això es tradueix en mesures com la disminució d'ofertes de places públiques, i la moderació salarial. Però això no és suficient, i alguns apunten a l'implantació del co-pagament sanitari, abonar una quantitat "simbòlica" quan s'acudeix al metge. Què fàcil.. a mi en canvi se m'acudeix que rentabilitzem una mica més el pagament que moltissims ciutadans fem a les mútues médiques. No sé quin extrany judici apliquem per tal de que el metge de la mútua no pot tramitar una baixa per malaltia si és visitat per mútua i en canvi sí quan és visitat directament a la seguretat social... o per què no em pot dispensar una recepta a mi, que se'm descompta del seu el meu % i a més pago una mútua i en canvi haig de fer-me visitar a la seguretat social per obtenir la recepta a la que tinc dret. Ja vaig escriure sobre això fa temps arrel d'un incident amb el nen. Això s'ha repetit en moltes altres ocasions. No comprenc per què m'obliguen a congestionar i incrementar la despesa sanitaria.

També s'ha suggerit i és del tot necessari, reduir la despesa devant l'envelliment de la població, no és possible mantenir la situació actual ja que arribarà en breu a un desequilibri generacional. Però en lloc de pensar simplement en allargar l'edat de jubilació per què no premiem realment l'estalvi privat per obtenir una renda complementaria. Actualment es beneficien els particulars que fan aportacions en una reducció de la seva base imponible però en el moment del rescat tot tributa com a rendiments del treball, quan al cap i a la fi, ja es va tributar per aquest concepte quan es vàren obtenir els ingressos. I per què no s'obliga, es premia i es recomana a les empreses privades a fer aportacions a plans de jubilació com a complement del sou de l'empleat? si totes les empreses fessin aportacions complementaries a les nòmines tots tindrien un pla privat que complementés la pensió pública.

Tot i així, queda encara una altra qüestió. Els ingressos fiscals. A l'eurozona la mitja del % dels ingressos fiscals sobre el PIB és del 40%. A Grècia per exemple era del 31%, molt per sota doncs. I només un detall significatiu. La despesa pública grega (50% del seu PIB) és casi igual a l'alemana i inclús inferior a la francesa, i la taxa impositiva de les families la més alta de la zona euro. Què vol dir això? que si "esto lo arreglamos entre todos" és entre tots. I el retall en la despesa pública és necessària però no exclusiva. Cal que tots compleixin amb les seves obligacions fiscals , i lluitar de forma inflexible contra l'evasió fiscal i la corrupció.