De l'avortament, la píndola postcoital i els anticonceptius

De la nova i discutida llei sobre l'avortament i de la píndola del dia després n'hem sentit a parlar aquests dies fins a no poder més.
Tots han dit la seva. No voldria entrar ara a discutir sobre si la nova llei és o no adequada, potser considero que s'ha fet un pas massa endevant del que necessitava la societat. Les lleis responen a necessitats de la societat i potser no era aquesta la necessitat real... I el punt en el que em manifesto completament en desacord és en facilitar l'avortament, en noies de 16 anys sense coneixement dels pares. I més endevant us aclariré per què. De la píndola del dia després... sempre se n'ha parlat, insistint en que no és un anticonceptiu que s'hagi de pendre de forma habitual, potser per què realment no és un anticonceptiu (llegiu l'enllaç a la wikipedia per saber com funciona), tot i que realment la noticia ha estat el fet de poder-se vendre lliurament en farmàcies sense recepta medica. Tampoc hi donaré mes voltes. Sincerament, si s'han pres mesures prèvies que han fallat, i se n'està correctament informat de les conseqüències entenc que es faciliti la dispensació d'aquest medicament abans de que la fecundació vagi més enllà.

Tot i així... em sembla que ningú està mirant realment per disminuir la taxa d'embarassos no desitjats, crec que tots estan fent simplement política en el sentit més ampli de la paraula i que busquen a sortir en els mitjans de comunicació. Considero que ningú dels que hi han contribuit a que tot això fos noticia han treballat realment per l'educació sexual, simplement busquen titulars, i el camí més curt, en lloc de treballar per a una sexualitat responsable.
Com a dona me sento indignada, inclús desamparada. No és només que en cas de tenir una situació personal complicada i en cas de quedar-me embarassada em posin en safata l'avortament. Per mi no és això el realment greu.

Lo greu és que cada mes una dona que vulgui pendre anticonceptius, que també es compren des de fa moltissims anys en farmàcia sense recepta, o que una parella ( més o menys estable, parlem de sexe, només sexe ara mateix) decideixi utilitzar preservatius ha de desemborsar una quantitat gens considerable de diners que no ve compensat ni reemborsat de cap manera.
Per què la píndola del dia després acaba sent gratuita en algunes comunitats, per què els avortaments amb la nova llei entren pràcticament tots amb la cobertura donada a la seguretat social i en canvi uns anticonceptius orals han de pagar-se íntegrament cada més per la dona que els pren? per què no es financia això? per què els preservatius no són també gratuits?
No ho entenc. Casi vint euros al mes costa un anticonceptiu oral. Per què això no està cobert per la seguretat social? I en canvi sí ho estigui quan l'embaras ja és present?

Si diem que l'educació sexual és important... quin sentit té que com a pares, educadors, etc eduquis en la responsabilitat quan el ser responsable té un cost econòmic i el no ser-ho una gratuitat i ajuda cada cop millor vista socialment? per què si una noia de 16 anys pot tenir relacions sexuals consentides, quedar-se embarassada i avortar o preocupar-se després de tenir relacions sexuals i pendre la píndola de l'endemà sense haver de donar explicacions i en canvi, si no té mitjans económics sí que hagi de pagar un anticonceptiu sigui del tipus que sigui?

Ens ho hem plantejat bé això? No hauriem de treballar una mica més la prevenció i ajudar-la a fer-la possible? Si jo com a dona, vull triar si vull o no estar embarassada... no té més sentit que ho pugui decidir abans de tenir relacions sexuals en lloc d'haver-ho de decidir després sense tenir en compte el cost econòmic que això tingui per mi?