
Fa temps que vai escriure un
post respecte la desaparició de la petita Madeleine. I precisament per això no he volgut escriure quan també va desapareixer la nena d'Huelva, Mari Luz. Haig de reconeixer, amb sinceritat, que vaig pensar que la nena simplement va caure, que va ser un accident. Sempre sentia comentar als pares que la nena "mai creuava la vorera" i que havia baixat sola (amb nomes 5 anys) a comprar abaix de casa. Em semblava ( de fet , encara m'ho sembla) una mica d'irresponsabilitat deixar nens tan petits sols al carrer i per això mateix vaig considerar que els mitjans de comunicació en feien un gra massa de tot plegat.
Ves per on, sort que aquest cop no m'he precipitat ( no ho dic pel post sobre Madeleine, segurament m'equivoqui però la meva opinió al respecte no ha variat) per que la opció més desagradable és la que sembla més certa.
M'indigna el fet de pensar en la frase " cadena d'errors" : una cadena d'errors ja va fer que la petita Alba quedès en coma després d'una pallissa que només va ser el final d'una serie insofrible de maltractaments. I ara també una cadena d'errors ha permés que l'acusat tingui antecedents per pederastia per els que encara no ha complert cap condemna. Ja amb el cas de l'Alba ja van dir que s'obriria una investigació però que jo sàpiga el temps ha fet que altres noticies ens fessin oblidar els erros passats.
Només una pincellada per a fernos una idea del cumul d'errors: hauria d'estar complint condemna per abusar de la seva filla, però no la complia per què estava desaparegut.. tot i així, cada 15 dies es presentava al jutjat! com es podia presentar si estava desaparegut? només cal que llegiu el diari totes les famoses errades.
I és clar, avui veig a les noticies que la gent comença a prendre's la justicia per la seva mà, que
reben a pedrades al presumpte assassí, que han encetat una
baralla amb el germà...
No puc defendre que la gent vulgui vengar-se de la familia del pressumpte assassi i d'ell mateix, però haig de dir que ho entenc. Ha de ser horrorós perdre a un fill i pensar que l'assassí havia d'estar condemnat i a presó.