Trobo que si un bloc no deixa de ser un diari, potser fora interessant compartir en tots un dia qualsevol de la meva vida. Amb això no vull dir que tots els dies siguin iguals, ni molt menys, però si es cert que hi han certes coses que inevitablement s'han de fer i és ben cert que caddascú viu la setmana com pot més que com vol, i que malgrat la duresa amb que molts cops les hores passem hi ha moments màgics i irrepetibles.
Les 6h45 del matí i el despertador sona, molt fluix però. El nen ha dormit prou b
é però li queda encara una hora i mitja de són i cal anar amb cuidado de no despertarlo. El meu marit, acostuma a llevarse abans que jo, però rapidament estem els dos en peu. Mentre ell treu el gos a fer una volteta i la llet es va calentant jo deixo el llit fet i preparo l'esmorçar. Uns cops ell i uns cops jo preparem la papilla de 8 cereals amb mel per al nen. A les 7h20 ell marxa i a les 7h35 estic deixant la papilla a casa dels meus pares, llevats també amb despertador i que es quedaran amb el nen fins que jo arribi. A les 8h o 8h05 estic arribant a l'oficina. La feina ja m'estalvio d'explicar-vos-la ( al menys avui!!), només trobo interessant de remarcar que sovint aprofito l'estona de descans per anar al Schleker a comprar postres per al nen o a la fruiteria a proveir-me de fruites i verdures per la setmana...
Habitualment passades les 16h arribo a casa, i faig un esforç per dinar. A aquestes hores sembla que la gana immensa que tenies fa un parell d'hores ha desaparegut!
Normalment el nen està encara a casa dels meus pares fent la migdiada, i aprofito aquest moment per recollir roba o posar una rentadora (tot depen!) i començar a fer el dinar de demà. Passades les 17h provo de saber si el nen encara dorm i xerro un poquet amb els pares, sobretot del nen, com ha anat, ha menjat o no, ha fet caca? ha dormit bé al migida?... no sé què faria sense ells!! Si encara dorm continuo fent el dinar de demà, i preparo el berenar del nen (ultimament l'encanten les galetes , yogurt, suc de taronja...). Quan ell es desperta i el recullo és un d'aquests petits moments impagables. Berena, i despres intentem jugar una mica, posem cançons, fem cucu... l'avi fa una altra volteta al gos i el nen va a la cuina a veure si li deixo agafar les dues tapes per fer veure que toca a l'orquestra! Finalment, aconsegueixo enllestir: el dinar del nen de demà, el sopar del nen d'avui, el dinar nostre de demà i el nostre sopar (aquest ultim a vegades el deixo només enllestit!). Son ja casi les 20h30 i el nen no pot més. Uno, dos fuera! ayuda a mama y sácate la camiseta! vamos al agua?? es una follia amb quina alegria hi va! sovint em començo duxant jo, dic que per guanyar temps pero m'encanta tenir al meu nen tot despullat esperant que li caigui l'aigua i mirant-me amb els ulls tan grans dins la banyera i aprofitar despres el contacte de la pell.... el deixo una estona és a l'aigua mentre em seco els cabells, el poso sobre el wc i espera que l'eixugui la pell i els cabells tan finets que té. La crema hidratant i vestir-lo per dormir, arriba papá! Està assegut acabant de sopar i esperant el postre. Estarà ja amb nosaltres mentre sopem amb un trosset de pà (igual que fa al migdia amb la iaia i l'avi), i 15m després voldrà voltar una mica abans d'anar a dormir. Un poquet d'orinal, el pelux hipopotam una mica d'aigua, el xupete i prega per estirar-se. Son les 22h05 casi sempre. El meu marit haurà acabat ja de recollir la cuina i vindrà de seguida amb el gosste. Ens queden potser 30min per parlar una mica de com ens ha anat el dia, i de pensar que hem de fer demà... tot i així, és un altre moment bonic.
