dissabte, 2 de gener de 2016

Despropòsit: Mestres d'educació infantil i primària podran ser Orientadors Educatius a Secundària

* Actualització 2 d'abril del 2016 al final 

Resumint-ho molt, per exercir de mestre (exerceix la docència a primària) cal tenir magisteri. I tot i que han tingut diferents modificacions les titulacions en magisteri i es preveuen més canvis sobre com ha de ser la formació del docent , al final, per ser mestre cal tenir la titulació correponent en magisteri.

Que es generi debat precisament sobre quina i com ha de ser la formació inicial i permanent del mestre és essencial. I més essencial encara que es prioritzi una formació pedagògica que sigui valorada i reconeguda. I que no acabi amb la titulació, si no que tingui continuitat al llarg de la professió docent. La formació és un dels aspectes que es recull en el Llibre Blanc de la professió docent no universitària , i Alberto del Pozo n'ha fet una primera lectura molt aclaridora al seu bloc, destacant aquest aspecte de la formació dels docents.
En Francesc Imbernon ha dedicat també molt recentment un article al Diari de l'Educació sobre els Reptes de la formació inicial del professorat: accés, docent i currículum. 
No sempre s'assumeixen les diferències que hi ha entre la formació docent a primària i a secundària i em sobta que totes les reformes, reflexions, replantejaments, etc. es pensen sempre per la formació que acaba amb una titulació en magisteri, però no en les formacions per a ser professor i exercir a secundària.
En la formació continúa val a dir que les diferencies es dilueixen i el que serveix per uns serveix també per d'altres i que per tant les reflexions i canvis sí que s'orienten cap als dos cossos docents.

Per a exercir a Secundaria cal ser , resumint molt, un especialista en la matèria ( una llicenciatura o grau en Matemàtiques per exemple, Història, etc) i una "acreditació" que certifica l'aptitud i coneixements pedagògics per a exercir.
Durant anys aquesta acreditació venia donada per l'anomenat CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica), un certificat que s'obtenia després d'un "curs" d'un any de durada. Segons el Reial Decret del 4 de juny de 1993, les especialitats de Psicologia i Pedagogia no necessitaven cursar-lo. 
Aquesta forma d'obtenir l'acreditació va canviar al curs del 2009-2010, deixant-se d'impartir el CAP i començant a exigir aquesta certificació d'aptitud pedagògica mitjançant el  Màster en formació del professorat d'educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes en l'especialitat que li correspongui,   d'acord amb el que estableix l'article 9 del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre.

Ara sí, un llicenciat en Psicologia o Pedagogia ( o titulació de Grau ) ha de cursar també el  Màster per tal de poder exercir com Orientador en un institut de Secundària (amb algunes excempcions en titulacions obtingudes abans el 2009). Cada especialitat de docència a Secundària té una combinació concreta de titulacions de llicenciatures o graus + el Màster. 
En aquesta aplicació del propi Departament d'Ensenyament (cliqueu enllaç) podeu comprovar com segons la titulació s'indica la necessitat de Màster (un cop accediu als resultats). Aquest és l'exemple per el cas que ens ocupa,  Psicologia (Pedagogia o Psicopedagogia) : 


I en aquesta altra aplicació (cliqueu enllaç) podeu comprovar com, per exercir i estar habilitat en la docència a Secundària en l'especialitat d' Orientació Educativa el Departament d'Ensenyament indica que cal cursar el Màster de Formació de Professorat Secundaria, en l'especialitat d'Orientació Educativa: 


Per exercir com Orientador Educatiu a un institut de secundària doncs cal ser titulat en Psicologia, Pedagogia o Psicopedagogia i a més estar en posessió actualment del Màster en formació del professorat amb especialitat en Orientació Educativa. Molt es podria discutir si amb aquestes carreres cal acreditar una aptitud pedagògica però també és evident que només la carrera universitària no dona els coneixements que dona el Màster profesionalitzador, i que compta amb pràctiques en centres de secundària i coneixements específiquis de la professió docent a Secundària. 
El Màster, no acredita per exercir a primària com a mestre doncs, ja que com he dit, cal tenir la titulació de Magisteri.
El Pla Docent del Màster en formació del professorat té en compte els coneixements previs dels alumnes (psicòlegs, pedagogs o psicopedagogs) per tal d'aplicar-los a l'institut, per ser professor en l'especialitat d'Orientació Educativa.

I , casi sense adonar-nos, tota aquesta coherència desapareix en un despropòsit que, permetrà que titulats en el Grau d'Educació Infantil  ( en aquesta pàgina de la UB podeu veure l'objectiu de la titulació, absolutament allunyada de la realitat a l'educació a Secundària) o en el Grau d'Educació Primària (per tant, parlavem d'infants de 3-4-5 anys a Infantil  i ara de 6 anys fins 12 anys) siguin també Orientadors Educatius a l'Educació Secundària. 

Les Universitats han fabricat la gran trampa, amb el vist-i-plau entenc del Departament d'Ensenyament autoritzant-ho: un titulat en Educació Infantil o Primària no pot cursar el Màster de Formació del Professorat Orientació Educativa, doncs cal ser Psicoleg, Pedagog o Psicopedagog. I això és així no per la "titulitis" que pateix el país, si no per els coneixements necessaris previs al Màster, per exercir adequadament la professió.
Quina és la trampa? La Universitat de Barcelona, la Universitat Autonoma i la Blanquerna ofereixen un Màster en Psicopedagogia. Fins aqui bé. Però totes tres (us he adjuntat captura de pantalla però si no es veu bé podeu consultar-ho a les webs de les universitats) indiquen que el Màster en Psicopedagogia és equivalent al Màster en Formació del Professorat en l'especialitat d'Orientació Educativa.

Si és equivalent, habilita directament per l'exercici de la professió a secundària.

El meu grau de perplexitat és enorme. Això és un cas d'intrusisme tan evident, que no sé amb quina raó pedagògica i professional s'ha dut a terme, ni com, els alumnes del Màster que provenen d'un magisteri d'infantil i primària s'endinsaran en l'Orientació Educativa a Secundària, en la realitat dels adolescents i el seu entorn, necessitats i objectius a Secundària.
Com a professional de l'Orientació Educativa comprenc les similituds amb matisos un cop acabat el Màster de Formació del Professorat entre psicolegs, pedagogs i psicopedagos. Però em veig molt lluny d'un graduat en educació infantil o primària. 
O el fet de ser Psicòloga amb el Màster de Formació Professorat Orientació Educativa m'habilita a mi professionalment per treballar en infants de 3 a 12 anys com a mestra??





Així doncs, per posar un exemple.... tal i com està disenyat actualment, una persona graduada en Magisteri amb menció en matemàtiques pot cursar el Màster en Psicopedagogia i podrà impartir l'especialitat de PSI (Orientació Educativa) a Secundària. Aquí teniu l'exemple a l'aplicatiu d'Ensenyament



I el més greu, la propia LOMCE en el seu article 94 permet aquesta barbaritat.

* Amb data 2 d'abril de 2016, comprovo que, després de l'actualització que el Departament d'Ensenyament ha fet de les titulacions per impartir ensenyaments, malhauradament tot segueix igual: 



dissabte, 24 de gener de 2015

Assignatura d'Economia als Instituts?


La LOMCE distribueix l'Educació Secundaria Obligatoria en dos cicles, el primer format pels tres primers cursos i un darrer curs que forma el segon cicle.
Hi ha un grup de matèries considerades troncals, que es repeteixen als dos primers cursos i també al tercer (triant al tercer unes matemàtiques aplicades o bé acadèmiques) i un grup d'assignatures considerades específiques i que poden canviar a cada curs, i que depenen de l'administració autonòmica i els propis centres educatius: aquí entraria el català o la música, però també la nova assignatura d'iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial.
Al segon cicle, que és només 4at d'ESO com deia al principi, els alumnes trien entre un curs més destinat al Batxillerat (ensenyaments acadèmics ) i un altre més destinat a la Formació Professional (ensenyaments aplicats).
En ambdos casos tornen a haver-hi assignatures troncals i d'altres específiques. Si trien l'opció encaminada als ensenyaments acadèmics, una de les assignatures específiques (optatives) que pot oferir el centre és Economia ( al mateix nivell que Llatí, Física i Quimica o Biologia i Geologia).

Podeu ampliar la informació sobre aquest aspecte de la LOMCE en el Decret publicat el 3 de gener del 2015 en aquest enllaç: Real Decreto 1105/2014, del 25 de diciembre por el que se establece el currículo básico de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato


Considero important, necessària, inclús imprescindible, l'assignatura d'economia entesa com a formació econòmico-financera a l'alumnat. Actualment, l'XTEC hi dedica un apartat de recursos (una mica desactualitzats o amb enllaços trencats però..) destinats a alumnes de Batxillerat.
I dic que ho considero important no necessàriament per aquesta malaltissa febre per fomentar l'emprenedoria sí o sí entesa únicament com a creació de negoci propi sigui imprescindible, si no per al famos i a la vegada imprescindible ensenyament de competències als alumnes.

Per experiència laboral, puc que el desconeixement del món econòmic-financer durant generacions i que s'ha anat traspassant de forma inconscient a les noves generacions ha contribuit (contribuit, no causat) moltes de les desgraciades situacions a la que moltes persones s'han vist abocades arran la crisi.
No llegir contractes emesos pel banc, notaris,financeres, etc o llegir-los sense entendre'ls han fet donar consentiment a compra-ventes de productes i bens que possiblement no s'haguessin fet, o acceptar condicions que segurament no s'haguessin acceptat. Tots podem pensar en exemples propers d'hipoteques amb interessos que no baixen, compres d'accions de Bankia,però també d'altres accions, adquisició de preferents, financeres amb les que mai es salda el deute, etc.
Però no només això: detecto encara una manca de coneixement de gestió domèstica dels diners, o inclús de gestió individual: També és necessaria una familiarització amb els termes econòmico-financers sabent exactament què és i què implica cada cosa i en què es diferencia cada una : ingrés, reintegrament, transferència, rebut... dipòsit, fons, etc... com funciona una assegurança, una targeta, com demanar un crèdit... com funciona la borsa...

Però NO.
El que avui he llegit m'ha indignat. He trobat aquesta notícia publicada a la web d'un nou institut de Girona: Aquí teniu l'enllaç
Primer: estem parlant d'alumnes de 1erESO, alumnes de 12 anys que comencen a l'institut. Entenc que és una assignatura optativa, la persona que signa l'article a la web com a professora d'economia n'és a més la directora del centre.
Està segura que ensenyar com funciona la borsa és el que necessiten els nens i nenes de 12 anys? Està segura que l'assessor de Renta4 els hi ha explicat en dos sessions les diferents teories que expliquen d'una forma més estadista com preveure les fluctuacions de les cotitzacions o de forma més qualitativa com pot comportar-se una empresa a la borsa? que els hi ha dit com les noticies econòmiques condicionen els preus, i a la inversa? com es regeix per la demanda i oferta i com els preus de les opcions i futurs ho condicionen tot? I com sobretot, hi ha el factor sort, i sorpresa absolutament incalculable. I com a la borsa, només s'hi pot jugar el que hi estem disposats a perdre?
Segon: No és important, però perquè aquesta publicitat i interès de Renta4 a fer la xerrada? Intueixo una clara captació de clients, no entenc que un centre públic es presti a això.
Tercer: Especular. No m'ho podia creure. La Directora del centre educatiu, professora d'economia considera remarcable que (cito textualment) "durant un mes aproximadament, aquests joves inversors es dedicaran a especular a l’aula i a casa"
Especular és comprar o vendre pensant que ens podrem aprofitar d'una fluctuació en el preu.... tots sabem què és especular. Això és el que han de fer amb 12 anys, i a més, això és el que han de fer a casa? especular amb el preu de les compres vendres a borsa?

No és aquesta l'economia que jo vull als instituts.
Aquesta economia només els hi ensenyarà què: uns hauran guanyat diners amb la seua cartera ficticia, però tampoc sabran exactament per què. D'altres hauran perdut, sense saber tampoc molt bé per què. Només que han perdut i ho han fet malament. Establirà un ranking, sí sí, molt divertit. Un ranking que un dia podrà convertir-se en diners de veritat. A competir, a triumfar o perdre.Com una partida online de poker. I el que és pitjor, seguirem contribuint a crear una excletxa tant o més important que la digital, l'escletxa economico-financera.


Si parlessim d'alumnes de 4at d'ESO o Batxillerat encara... però tot i així, si estigués jo a classe, la cartera financera seria de tota l'aula. I no estaria només formada per accions de borsa, si no per una diversificació. Tindria en compte quins diners no ens podem gastar per què els necessitem per les despeses fixes que hauriem calculat i a la borsa només treballariem amb els beneficis de les inversions en d'altres productes financers. Per què també tindriem dipòsits amb rendabilitats fixes i d'altres indexades, fons d'inversió més o menys variables, etfs, o assegurances d'estalvi. Tindriem també un préstec que hauriem après a demanar i calcular-ne la quantitat total d'endeutament sobre allò que puc i calculo (sense especular) que podré pagar, i parlariem de com haurem de tributar tot això quan fem la declaració de la renda. No, no és complicat. Però ben explicat, a l'edat que toca, i de forma progressiva, com tot coneixement, ensenyat des de la competència a través dels continguts, amb andamiatge i aprenentatge significatiu s'arribaria a assolir. 

Espero que aquest institut rectifiqui i que aquest post serveixi per a que d'altres considerin i reconsiderin l'economia a les seves aules.

dissabte, 20 de desembre de 2014

Per què no estic d'acord en fer regals als docents


Com una tradició més, arriba l'esperat : "quants diners posem pel regal de la profe?"
I arriba ara, en acabar el primer trimestre escolar i torna a arribar al juny, el darrer o un dels darrers dies del curs. Com que dos cops a l'any haig d'estar agument el per què no comparteixo ni estic d'acord amb aquest fet, potser el millor és que ho deixi per escrit aqui.

Fins quina edat les mares i pares seguiran fent aquest doble regal anual als mestres o professors/es dels seus fills? Imagino que quan facin el canvi de primària a l'eso els pares deixaran de fer aquesta pregunta tradicional, tot i que potser algú que em llegeixi m'ho desmenteix. Per què, per quin motiu si fan regals als mestres a primària no ho haurien de fer amb els docents de secundària?

No entenc aquesta necessitat, ni aquesta sensació implícita de participar-hi obligatòriament de fer un regal a la mestra que ha estat la tutora del teu fill, i per no extendre'm en excès... ho posaré per punts:

- A final de curs també. Potser si hagués de triar de fer-ne només un dels dos regals (el de Nadal i el de final de curs, però no trien eh.... fan els dos) seria més partidaria d'aquest segon regal. El tutor o tutora ha estat ja tot el curs, i s'ha establert un vincle (oh meravellosa paraula que explica en el fons, la necessitat emotiva dels pares per fer aquest regal... suposo... després estaria l'altre paraula, hipocresia..o quedar bé...vull pensar que no) . És possible que en alguns casos ja no coincideixi amb aquest mestre i se li faci un regal com a forma d'agraïment abans del comiat. Molt cerimoniós tot plegat.

- Són 3 euros només, o cinc, o els que siguin. Multiplicats per casi 30 fan un regal d'uns cent euros arrodonint. És realment necessari en temps de crisi com estem fer dos regals de 100 euros o més a un docent?? tres euros són tres barres de pa, o tres llitres de llet. Algú pensarà que això és demagogia... però posem les coses al seu lloc. Un mestre amb la seva jornada complerta, aquest mes de desembre, sabent que hi ha una part de paga doble,  haurà cobrat més de 1.600 euros. Li cal un regal per Nadal quan prové de moltes persones que no arriben als 1.000 euros mensuals si tenen sou?

- Li estic agraïda. Doncs genial. Si el teu fill va content a escola, i trobes que el mestre és carinyós, posa límits, li ensenya coses, etc vol dir que està fent bé la seva feina. I? Cal que li donis un regal? Tornem a l'inici, quan trobis un docent a secundària que faci tot això també et reuniràs en les altres mares i pares per fer un regal? El docent que aconsegueix tot això és un docent que està fent bé la seva feina i que segurament, està fent la feina que li agrada fer. Quants no signarieu per estar fent la feina que voleu fer cobrant un sou digne a canvi?   
I amb això no vull que es dedueixi que no ho agraeixo jo. I tant! però hi ha moltes altres maneres de demostrar-li a un docent com agrair-li la feina.
A més... el mestre no actúa sol. Al centre, amb el teu fill, també hi ha el mestre de música que potser no té cap tutoria. O el d'educació física. O el d'educació especial. Al centre també hi ha una direcció. I personal administratiu. Tots fan que l'escola sigui el que és. I que funcioni. Si es fa un regal, se li hauria de fer a tots... no?
I si ho feu al mestre, també li doneu al metge que us cura i vacuna al nen, al policia que cada matí facilita el pas a l'escola, etc?

- Totes ho fan. Per tant... vol dir que no estem reconeixent cap excepcionalitat. Si no que com que les altres mares o pares ho fan nosaltres també. I si li fan a totes les tutores o tutors... és per que tots són excepcionals? no ho crec.  I com que tothom ho fa, ni ens ho qüestionem per què total, són tres euros?

I tot i així, sí. A vegades "toca". Per què ha sigut un cas especial, perquè hi ha hagut un vincle diferent, per què pel motiu que sigui, volem fer aquest detall: cal que el comprem? Abans això tenia sentit perquè es regalaven llimones, taronges.. com si fos un intercanvi. Potser n'hi hauria prou amb una manualitat feta pel nostre fill o filla. I cal que ens organitzem tots els pares per aquest motiu? Potser és molt més efectiva una nota a l'agenda, una breu carta a final de curs... les paraules són a vegades més importants.

A més, què estem ensenyant? que quan estem agraïts hem de comprar?

Quan el centre estableix en les seves normes que no es poden donar regals dins del centre és per algun motiu. 

dimecres, 12 de novembre de 2014

Justificació Normativa de la Intervenció Psicopedagògica des de la Inclusió


Des que vaig participar en el I Congrés Internacional per una Societat Inclusiva tinc pendent aquesta entrada, on aportar una justificació normativa, més enllà de la pedagògica, en les intervencions psicopedagògiques des de la Inclusió.


Una escola inclusiva busca l’èxit de tot l’alumnat i es fixa de forma especial en aquells alumnes amb risc d’exclusió. La majoria d'Instituts indiquen que afavoreixen  la inclusió en els seus Projectes Educatius, però molts parteixes de grups homogènis (ja en vaig parlar anteriorment en aquest post). 

Suposant que partissim de l'ideal d'un centre on devant una demanda d'intervenció no calgués mai tornar un alumne al  grup en organitzar-se en grups heterogenis on tots els alumnes són membres de l'aula ordinària,  caldria encara si és possible, una major responsabilitat i implicació en fer-ne un seguiment específic d'aquell alumne sobre el que recaigués la demanda o d'altres amb altres necessitats. 

La Llei d'Educació (LEC) del 2009 en el seu preàmbul ja especifica que es requereix l'adequació educativa per atendre la diversitat de l'alumnat. I en el seu article 81 especifica que l'educació s'ha de regir per aquest principi d'inclusivitat al que feiem referència. Molts dels alumnes que necessiten d'intervenció psicopedagògica s'inclouen en aquells amb necessitats educatives específiques, recollits en el punt 3 de l'esmentat article, i per tant se'ls hi ha de garantir un pla personalitzat i assessorament familiar. Són alumnes amb dret a una valoració prèvia. I la valoració no és només de necessitats, si no també dels suports necessaris.

I és sobre aquests suports sobre els que pot i ha de versar la intervenció des de la inclusió.

De forma més concreta diversos Decrets regulen la inclusió en les intervencions psicopedagògiques:

Així, el Decret 299/1997 estableix els criteris, obligacions, necessitats, sobre aquest alumnat. I és el Decret 72/1992 el que especifica i admet en el seu punt 9.2 que s’han de fer adaptacions curriculars per a aquells alumnes que ho requereixin. Així es desplega a l’Ordre del 24 de novembre del 1998 on s’especifica el procediment per dur a terme aquesta adaptació i s’especifica que és adient per a alumnes amb trastorns conductuals greus per exemple. 

Per tant, la proposta d’intervenció desde la inclusió sobre aquests alumnes es recolza en aquest marc legal vigent des de fa molts anys, per les propostes de modificacions curriculars ( i d'altres suports), però orienta també en actituds i estratègies per assolir l’èxit educatiu de l’alumne. De tots els alumnes.


Seguint a més les especificacions que es donen a inici de curs des del Dep. d’Ensenyament o inclús els Plans de Millora que es van proposant,  és responsabilitat del professor/a d’orientació educativa dedicar-se de forma especial als alumnes que necessiten suports específics per progressar, tal i com pot passar també en els casos on els alumnes ja aporten dictamens de l’EAP quan arriben a secundària. Però cal tenir en compte també que seguint el principi d'inclusió i tot i la responsabilitat de l'orientador o orientadora, les mesures que es proposen sempre poden/han d'afectar a tot l’equip docent, tutor, etc., doncs com cita el mateix document de referència l’atenció a la diversitat és responsabilitat de tots els professors.

Les intervencions que es proposen doncs, quan ho fem des de la inclusió, segueixen doncs el marc legal a Catalunya i la normativa especificada indicada en les instruccions d’inici de curs, i ha de plantejar accions per dur a terme tant per el professor o  la professora d’orientació directament amb l’alumne, i propostes de suport a la resta de la comunitat escolar, particularment la família i l’equip docent.


Per aquest motiu les propostes han d'anar encaminades a les col·laboracions en dissenys de plans, estratègies, acció tutorial, valoracions psicopedagògiques, assessorament, i especialment la participació en l’elaboració del pla individual que s’ha de dur a terme i coordinació amb la família i amb altres professionals que intervenen en l’atenció a l’alumne. Dins de l'aula i el seu entorn, per tant proposant intervencions a l'alumne dins el grup classe i no només fora d'ell (treball cooperatiu, unitats didàctiques multinivell, etc), sense oblidar com deiem les actuacions amb la resta de l'equip docent, vetllador si n'hi ha, família, etc. Però aquí ja entrariem doncs dins la Justificació Pedagògica, i Psicològica de les Intervencions psicopedagògiques des de la Inclusió. 



Insisteixo finalment en la necessitat obligada de mantenir-se actualitzat com a professional en la lectura de Documents d'inici de curs, i noves normatives que poguessin sorgir, per a trobar sempre aquell recolzament normatiu per a treballar per la i des de la Inclusió. Cal tenir en compte que tot i que sovint la manca de recursos ens fan comprovar una manca de recolzament administratiu en intervencions psicopedagògiques inclusives, cal prendre la iniciativa, recordar el marc legal que ampara, protegeix i fomenta la inclusió, i que inclús tenim encara vigent el Pla d'Acció 2008-2015 d'Educació Inclusiva: Aprendre junts per viure junts  al que podeu accedir des de l'anterior enllaç.
 

dissabte, 20 de setembre de 2014

Feliz 70 cumpleaños mamá


Mamá

Hoy, 20 de Septiembre de 2014 cumples 70 años. 70 años ya mamá. Ahora casi podemos decir que eres mayor, no? hace 5 que tienes un carnet que dice que pertences a la "Gent Gran" del Vendrell, ese carnet que no sirve para nada.
Y hace muchos más años que la salud no te acompaña y eso te hace sentir mayor. Que como tu dices, hay demasiados frentes abiertos.

Pero solo casi.

Sigues siendo una mujer estupenda que lo primero que hace al levantarse por la mañana es cepillarse el cabello, para seguir siendo la mujer guapa, guapísima que has sido siempre.

Sigues siendo la mujer que día tras día sigue enseñándome tantas cosas, como cuando era pequeña.

Podría hacer una lista immensa de cosas pequeñas y grandes que he aprendido contigo y sigo aprendiendo a tu lado, pero hay una, la más importante: el amor.

Tu amor a los demás, tu amor hacia papá. Hacia mi y mi hermano. Con Alejandro, mi hijo, tu nieto. Tu amor hacia cualquiera que se haya cruzado en tu camino, los vecinos que has tenido, en diferentes ciudades, en diferentes países. Tu forma de querer, de manera incondicional sin dejar de decir aquello que piensas y que sientes.

Eres valiente. Muy valiente. Esto también me lo has enseñado y sigues enseñando. Eres fuerte. Y eres buena.

Mamá, mi mamá que hoy cumple 70 años. Cada día de mi vida me has ayudado aunque haya sido con una palabra desde pequeña, y cada día de tu vida seguiré ayudándote aunque seas mayor.

Hoy solo eres casi mayor.

Te quiero mamá. Feliz Cumpleaños