Votar per triar un líder? #incoherencia

Observo com darrerament amb moltíssima freqüència es fa servir la paraula líder amb una facilitat que fa que oblidem a què ens estem referint.
Ser el cap d’un equip no vol dir ser el seu líder.
Recordem una mica què és i té un líder, de forma resumida i pensem si totes aquelles persones a les que ara els hi diem líders, ho són:

Primerament que independentment de la persona, és necessari un projecte.Sense projecte no hi ha líder, per molt que hi hagi un equip. El líder és el seductor que no només influeix en el grup de persones, sino que el motiva de forma entusiasta per a aconseguir l’èxit del projecte. Sovint oblidem el projecte. Es diuen liders simplement per què “dirigeixen”, però i el projecte?
Un líder és líder sempre i quan hi hagi un projecte. I ha d'estar convençut i segur primer de sí mateix, i després dels èxits que es poden obtenir del seu projecte, de la seua misió o de l’objectiu que s’hagi proposat.
Us imagineu una Belén Estaban o similar liderant un partit polític? doncs sí, us la imagineu. Per què té qualitats que fan que molta gent s'identifiqui amb ella però la imagineu amb un projecte i duent-lo a terme?
Cal tenir en compte que un líder és seguit a més per molta gent. I molta d'aquesta gent, també és gent intel·ligent. I la gent intel·ligent segueix només a persones que es valoren i confien en elles mateixes i en allò que desenvolupen, que prenen decisions amb seguretat i que a més,es fan respectar. Això fa que no s'hagin de basar únicament en la intuició, si nó que han de ser organitzades i planificar tot allò que duran a terme.

El líder hauria de tenir present que principalment fa una tasca d'identificació i motivació: és per tots aquells que el segueixen un exemple a copiar, a imitar i també algú de qui aprendre. I en part per això, ha de saber,poder fer, i fer, més que els altres, treballar més que els altres i no semblar que intenti dur a terme una simple "manipulació".
És important a més,que desenvolupi una qualitat que pot aprendre: saber escoltar. No seguim a qui no ens escolta. El sector polític hauria de reflexionar potser sobre això. Escoltar i parar atenció a tots aquells que són seguidors, siguin molts o pocs, fa que la seducció i el magnetisme del líder tinguin continuïtat en el temps.
Un bon líder sempre demostra donant exemple de forma apassionada, sabent delegar en tot, tot i que sempre es responsabilitzi dels èxits, però també dels fracasos.

Per als que s’autonomen líders, no haurien d’oblidar que no es pot pretendre anomenar-se
líder quan no es té prou capacitat de generar noves alternatives i és evident una manca imaginació devant qualsevol imprevist, i sobretot, quan s’és insegur i es té temor a la competència, a que algú pugui ser més líder que un mateix. I a la vegada, ha de ser conscient que s’és líder mentre s’és lleial: lleial al projecte, a les persones, a la idea. La honestetat, el estar en qualsevol situació al capdevant, sent valent i transparent en les decisions són qualitats que no li poden tampoc mancar a un bon líder.

Tot això es pot adquirir... però hi han certes qualitats que costen més d'apendre i que són molt més lligades a la personalitat, que fan que uns siguin líders, els menys, i tota la resta, siguin els seguidors. Una de les qualitats més destacable és el carisma. Carisma entès com la capacitat de poder influir en els altres simplement a través del que transmetem. Els veritables líders són persones carismàtiques, tenen un magnetisme que fa que semblin inclús més atractius del que realment són, influeixen en els altres, cauen bé... no són autoritaris i mai utilizen el temor.


Penso en totes les ocasions que amb freqüència es fa servir la paraula Líder.
En l’últim congres del PSC vam sentir mil cops que votaven per triar al seu líder. Jo diria que a un líder no se’l vota. O tenint en compte tot el que té i és un líder, podem considerar que l’Ex President de la Generalitat Sr. Montilla va arribar a ser un líder? O podem dir que realment el Sr Rajoy el líder del PP o el Sr. Artur Mas és el líder del Govern?
Com deia al principi, ser el cap d’un equip no vol dir ser el seu líder. Ser líder és molt més ampli que això. Un gestor de persones pot ser un molt bon gestor de persones, saber motivar i dirigir un equip i no per això serà necessariament un bon líder. I això últim ho remarco, ja que inclús la Sra Irene Rigau va dir que esperava que els futurs directors de centres públics siguin líders.

I sobretot i per damunt de tot, un líder mai, mai, s'autonomena líder a sí mateix. A un líder se’l reconeix com a tal quan s’ha demostrat tot l’anterior. Mai a priori.
Per si hi han dubtes... recordeu a grans líders: Napoleón , Alejandro Magno, Martin Luther King, Gandi, Dalai Lama, Vicenç Ferrer ...

Hipocresia de la prostitució: amagar les putes no fa que desapareixin

Ahir es feia públic que una de les moltes modificacions de les lleis omnibus que es pretenen aprovar abans d'acabar l'any té prevista la prohibició de la prostitució a les carreteres de Catalunya. Ho vaig llegir aqui i avui ha sortit ja en mitjans televisius estatals.

D'entrada penso que és una bona noticia. Veure dones exhibint el seu cos a peu de carretera, per què a la carretera i espais públics casi sempre són dones, de forma casi obscena durant hores i hores no és digne. Ni de veure, ni d'excercir. Obertament m'he manifestat en aquest sentit.

Després llegeixo i al·lucino: no és per una qüestió de dignitat de la dona, ni tan sols per allò que sempre diem que "no queda bé", només per què "distreu" als conductors... No puc estar-me de dir que estic farta de la doble moral que envolta la prostitució. No volem les putes a les carreteres, així que les treiem de les carreteres amb l'excusa de la seguretat vial. Ara, les putes sí que les volem, llavors, per què no les legalitzem??

Tot i que me pregunto, és legal la prostitució a España? Tant parlar de que si es legalitza o no... home, molt ilegal no ho és. A la prostitua no la multen per exercir com a tal, si no per fer-ho en un espai públic ( corretgiu-me si no és així). Jo si vull puc vendre el meu cos, i oferir serveis sexuals a canvi de diners. Si ho faig sense estar obligada per un tercer, i en la intimitat d'un espai no públic: qui em prohibeix de percebre diners a canvi de mantenir sexe en un altre?
La prostitució no està prohibida... no és ilegal.
Ara... com que seguim en la doble moral fomentada i mantinguda, no la regulem.

Molts sectors feministes insisteixen en que s'hauria de prohibir. No hi estic d'acord. Oferta demanda. Si hi han dones ( i homes ) que venen els seus serveis sexuals és per què n'hi ha que estan disposats a pagar-ho. On està el problema? És immoral? jo no ho veig així. Puc vendre la meua imatge, poden pagar-me per posar despullada o actuar en una película pornogràfica ... però va en contra de la dignitat de la dona vendre fisicament el seu cos? No.
Diuen els que estan en contra que moltes dones estan obligades i enganyades en aquest negoci. Lluitem contra això. Prohibir la prostitució no farà que aquesta desapareixi. I amagar-la de les carreteres tampoc farà que deixi d'existir. Amaguem les putes per a que no les vegin... però no gosem regular aquesta activitat... trist, molt trist.

Defenso una pràctica regulada de la prostitució. Si hi és el negoci, regulem-lo. Només així podrem tenir-lo localitzat, controlat i podre'm lluitar contra les irregularitats, contra l'engany, la manipulació i l'aprofitament de dones (i homes) que es veuen obligats per tercers a fer allò que no volen.
Regulem-ho. S'ha de ser valent i abandonar la doble moral que accepta que la prostitució existeix i sempre existirà però que no permet que això sigui un negoci declarat.
Les prostitutes fan una una feina , i perceben uns diners. Això ha de tributar. I qui paga podrà demanar factura ( ah que no voldran! aqui i només aqui radica el fet de no voler-ho regular... no ho prohibim per disfrutar-ho, però no ho regulem per no declarar-ho...)
Les prostitutes que venen serveis sexuals han de tenir retencions sobre el que cobren, i els ha de donar dret a una sanitat pública ( a la que ja acudeixen d'urgències ). I qui fa negoci amb elles, cedint-hi habitacions, material o el que sigui, també ha de pagar per això, ha d'existir una activitat economica en la que donar-se d'alta referida al negoci sexual.
Desmitifique-m'ho siusplau.
Com podem tractar i abordar el tema de la prostitució des de la seguretat vial??

No puc ni protestar si es venen les fotos del meu fill? La meva versió

El passat 22 de juny es van acabar les classes en tots els centres educatius de Catalunya. I com és normal, el meu fill va arribar a casa amb un informe amb les seves qualificacions. A més, va portar una noteta que em va encuriosir























Com no es veu molt bé, us aclareixo que a la nota se’ns informava del nou horari que havia aprovat el Consell Escolar del Centre.Però d’això ja en parlaria en un altre post.

El que em va inquietar és la part final de la nota que diu “Tanmateix, informar-vos que el cd de fotos del curs de cada classe, el podeu passar a comprar, si voleu, pel fotògraf Güixens del carrer Alt del Vendrell a partir del 4 de juliol”. El que ja no diu la nota és que aquest CD amb fotos realitzades dintre de l’escola en les diferents activitats del centre, val uns 6 euros. Si, si, 6 euros. Compteu quan val fer una còpia d’un cd i el temps esmerçat. Arriba a 1 euro tot plegat?

Em va molestar que algú, ja sigui l’escola o un particular, intenti fer negocis amb fotografies on surt el meu fill. Per això, vaig fer una consulta al twitter a finals de mes, i diferents usuaris (més d’un mestre va contestar) em van dir que la venta de cds amb fotos dels nens amb la voluntat de fer negoci no només no era ètica, sinó que a més era ilegal.

De la mateixa manera, el compte oficial de twitter del Departament d’Ensenyament em va contestar el dia 01/07 que contactés amb la inspecció territorial per a exposar el cas.

Finalment, la setmana passada, quan vaig tenir un moment, vaig trucar als serveis territorials i, en exposar el cas em van adreçar a la Secció de Centres on em van atendre i em van indicar que, òbviament, no es podien vendre cds amb fotos del nen en una botiga aliena a l’escola sense que això al menys, s'especifiqui i detalli en l'autorització donada en la preincripció. I fins aquí les meves gestions, perquè jo no tinc tant temps com voldria per a anar fent gestions durant tot el dia. No vaig arribar a contactar en la Inspecció, simplement va acabar sent una consulta.

Al mateix temps, vaig penjar un missatge en un grup d’usuaris del facebook administrat per pares que estan (estem) treballant per la construcció de l’escola (ja sabeu que fa cinc anys que estem en barracons i no hi ha previsió oficial de quan es començarà a construir l’edifici, que en cap cas serà abans d’any i mig).

Misteriosament, ahir 4 de juliol apareix una nota del Consell Escolar que diu el següent:

(I al mateix temps podeu consultar la mateixa nota en la pàgina web del centre) Però el pitjor del cas és que si t’adreces al fotògraf en qüestió, et lliuren aquesta nota oficial del Consell Escolar de l’Escola Marta Mata. Jo em pregunto, a sant de què un particular va distribuint una nota oficial d’una institució com és una escola?
Menció a part mereix la nota en si mateixa:

Comença la nota dient “Donat que una mare de l’escola”. Tot i les meves possibles reivindicacions feministes, tinc entés que el genèric de pare i mare és “pare”, però la direcció del centre comença afirmant que és una dona qui ha presentat una queixa. A mi m’agradaria saber qui l’ha presentat aquesta queixa, si és que realment hi ha hagut un escrit de queixa.

Continua la nota “no està d’acord en què els cd’s els tingui un fotògraf per fer les corresponents còpies, en cap cas difusió pública, … “. En el cas que s’estiguin referint a la consulta que vaig fer al seu dia, haig de deixar clar que jo no m’oposo a que es distribueixi un cd amb les fotos del meu fill des de l’escola. Només faltaria! Al que sí m’oposo és a que un particular o qui sigui faci negoci amb fotos on hi apareix el meu fill.

Si feu un compte ràpid, tingueu present que a l’escola hi ha 11 grups, a 25 alumnes per classe, això fa un total de 275 alumnes. I ara multipliqueu aquests 275 alumens per 6 euros. Això fa un total de 1.650 €. Si descomptem els costos de producció (1 euro per cd), dóna un benefici de 1375 €

De la mateixa nota sobta, i molt, el fet que reconeguin el poder que té una simple queixa. D’un dia per a l’altre decideixen no vendre el cd perquè una mare s’hi nega i manifesten públicament a través de la nota que dóna el fotògraf, i en la mateixa pàgina web del centre, que efectivament, el cd no es ven perquè una mare ha protestat. Quin èxit de convicció aquesta mare que ha fet una queixa formal no? Des de quan una cosa que està ben feta, es deixa de fer per una única queixa/dubte o protesta??

Potser que aquesta mateixa mare faci una altra queixa formal demanant la construcció de l’escola nova, a veure si té el mateix èxit. Segur que si la presenta, demà mateix comença la construcció

El to que s’utilitza en la nota, donant a entendre que la culpa de tot és de la mare que ha presentat la queixa, és lamentable, quan realment el que ha fet la direcció del centre està expressament prohibit per les lleis que regeixen la protecció de dades en general, però encara més les dades dels menors d’edat.

A tot això em permetreu que sigui jo qui faci interpretació del que ha passat. El Departament d’Ensenyament té coneixement del fet que es vendran cds amb imatges dels nens d’un centre seu, i adverteixen el centre que això és ilegal. La direcció agafa un rebot monumental i decideix culpar una mare que suposadament ha posat una queixa i tirar-li tots els pares en contra, perquè clar, la mare s’ha queixat i ja no podem vendre el cd.

Cal dir que el mateix 22 de juny, dia en que ens van donar la nota de final de curs a l’escola, apareix en el dogc una ordre de la Consellera d’Ensenyament, on s’especifiquen tots els fitxers del Departament i on l’Escola Marta Mata hi té declarats els fitxers d’alumnat, personal i proveidors, i on no hi ha referenciada cap cessió de dades a tercers. Aquí teniu la ordre. Haig d’entendre que la direcció del centre no es llegeix el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya?

Adivineu qui està pagant els plats trencats? Només cal que, si sou pares de l’escola, entreu al grup del facebook per a la construcció de la nova escola i ho veieu. Aquí us deixo una mostra, on m’estalvio comentaris rebuts de molt mal gust. Comentaris fets des de la ràbia d'una nota on s'acusa a una mare que intueixen sóc jo, comentaris fets per simplement fer mal... que m'en fa i molt.. i em dol profundament. Comentaris on inclús parlant de mi és diu "si se la puede llamar persona":

- Gracias por quitarle a mi hija, sin consentimiento de sus padres( cosa que si hemos hecho con el cole) el derecho a tener siempre un recuerdo de su infancia

- Personalmente pienso que de esta manera nos estás coartando el derecho de tener un cd con las imágenes de nuestros hijos en el cole,

- Otra de las consecuencias de lo que usted ha originado, - aunque sea una postura legitima - es privarnos del derecho de tener un CD el próximo año, además de de privarnos de la posibilidad de llevar a los medios de comunicación al colegio puesto que ahora el colegio negara esta posibilidad en el legitimo interés de los derechos de imagen de los alumnos, por eso considero que no era necesario hacer lo que ha hecho tenía otras alternativas.

Finalment i resumint per a que quedi clar:

1.- Jo no he posat cap queixa formal davant de cap instància referent al tema de protecció de dades i la cessió de dades per part d’una administració a un particular.

2.- Jo no em nego a que es distribueixi un cd amb les fotografies dels nens de l’escola. Això és molt important. Ni m'he negat, ni m'hi nego, ni m'hi negaré.
A lo que em nego és a que es faci negoci amb fotografies en què apareix el meu fill. Que posin el mateix cd a la venta a l’escola a preu de cost o posin les fotos a disposició a la web per a la seva descarrega per exemple.

3.- És molt lleig tirar les culpes d’una mala acció professional a les suposades queixes d’altres persones. Si tant clar estigués que es podia fer negoci amb el CD, el continuarien venent, i no el retirarien de la circulació, tal i com han fet. Per una sola mare canvien una decisió?? Només per què una mare pot tenir una queixa es tira enrera una decisió que es considera correcta??

4.- Les comunicacions oficials de l’escola es produeixen en el si de la comunitat escolar i no en botigues de tercers, no?

5.- Jo defenso els interessos meus i de la meva família, i parlo únicament en nom propi, com sempre he fet i faré. El dia que representi algú, ho diré per endavant. Em vaig equivocar publicant-ho al mur d’un grup de facebook creat per a la Construcció de l’Escola però no en el fet de defendre els meus propis interessos.

6.- Òbviament em reservo el dret d’emprendre qualsevol acció per a defensar el meu honor, així com els drets d’imatge del meu fill que en cap moment he cedit a tercers.

La construcció de l'escola Marta Mata després de la Noticia a Tv3: La meva resposta

Noticia al TN Comarques de TV3: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3557190

Ja no sé com dir que estic molt contenta amb l'Escola a la que porto al meu fill: l'escola Marta Mata del Vendrell. Sempre he cregut en l'educació pública per què així em van ensenyar des de petita duent-m'hi i tenint un pare mestre de vocació. I puc dir que els ensenyaments que reb el meu fill a aquesta escola i els aprenentatges que ha fet i està fent, són els que realment desitjo que tingui. Va feliç a escola i quan torna està content. S'estima a les seves mestres fins al punt de dir-me que quan sigui gran vol ser maestro. I m'encanta que valori així la feina que els mestres i després professors fan en ell. I m'agradaria q els mestres del Marta Mata ho llegissin això per què sovint les presses al entrar i sortir d'escola, i la manca de temps per fer reunions fan que això no sempre es digui. Sí.. sempre hi han petits malentesos, coses que potser tu no faries igual, i decisions que no comparteixes del tot, però això forma part de la convivència educativa i ara que s'apropa el final de curs: gràcies.

I ho dic per què tot i que reinvidiqui activament la construcció d'una nova escola i no els barracons on s'està impartint tota aquesta educació no vol dir que no valori i respecti la feina que s'hi desenvolupa dins. Però crec que haig de fer tot allò que pugui per tal de convertir l'entorn educatiu en el més adequat.
Per això, necessito dir que Tv3 ha muntat una noticia a mida de la Generalitat arrel de les mobilitzacions que estem duent a terme i presions administratives que estem realitzant . Ahir un periodista i un càmera van estar prop d'una hora i mitja recollint informació, vam fer una entrevista de deu min, i preses d'imatges i declaracions de pares per a que de deu min sortissin pocs, molts pocs segons de tot allò per acabar amb unes afirmacions "oficials" que necessito rebatre aqui:

Res no justifica que la Sra Àngels González, Directora dels Serveis Territorials a Tarragona, digui que la situació que té l'escola "és més que correcta". Perdoni: és més que correcte que un nen passi tota l'escolarització primària en la situació de provisionalitat que comporta estar en aules prefabricades?? que s'hagi d'abrigar per anar de la biblioteca o psicomotricitat a l'aula per què no té passadis si no aire lliure per exemple? que allò que en un principi es adequat per ser provisional passi a ser insuficient i inadequat precisament per què la provisionalitat no té fi? que cada cop es vagi reduïnt el pati per anar instal·lant més mòduls??

Diu que "les explicacions estan totes donades": quines explicacions? que les administracions (Ajuntament i Generalitat) no han facilitat en cap moment la construcció efectiva de l'escola? com que les explicacions "ja estan donades" hem doncs de resignar-nos i no denunciar la situació física real en la que estudien els nens? Com pot dir que ""no és un tema que hagi de preocupar"quan abans de les eleccions teniem el seu compromís, no, el seu no, el de la Sra Consellera Irene Rigau de que l'escola estaria enllestida per el curs 2012-2013. Podeu revisar-ho al post que en aquell moment vaig escriure, quan l'alcalde Benet Jané va fer seu aquest compromís.

Però la frase que la Sra Gonzlález ha declarat que més m'ha dolgut, decebut i entristit ha sigut aquesta:
"generar presió en aquests moments serveix de molt poc, i pot servir per a un desgast de la comunitat educativa que hem de preservar"
Per això la meva explicació inicial. No és just que el fet de lluitar per una escola, i parlo d'escola com a edifici exclusivament ara, se m'acusi de desgastar la comunitat educativa. A no ser que ella estigués fent referència al meu desgast com a mare... igual que el de altres mares i pares que intentem no desanimar-nos, el desgast de tots els nostres fills quan als tres i quatre i cinc anyets han d'anar amb abrics per canviar-se de classe, el desgast dels mestres... mestres que fan bé la seva feina però que no acaben de posar-se al nostre costat en aquesta lluita per què entenc que deuen sentir-se al mitg de l'administració de la qual cobren i formen part i el que saben que és el correcte, el desgast d'unes instal·lacions provisionals...

I la maniobra de l'enfonsament dient-nos que fer presió no servirà de res... temps al temps.

Construcció de l'escola #martamata . Nota de Premsa.

Utilizo el meu espai per difondre també la nota de premsa que avui hem enviat a diferents mitjans de comunicació al respecte de la construcció de l'escola Marta Mata del Vendrell:

El Vendrell, a 10 de maig de 2011

La comissió per la construcció de l’escola Marta Mata, amb el suport de la junta de l’AMPA de l’escola, volem informar als mitjans de comunicació que hem decidit seguir duent a terme les accions que ja vam anunciar fa mesos i que s’havien aturat poc després que l’escola fos aprovada en acord de govern (veieu els següents enllaços:

http://www.rtvelvendrell.cat/(08-11-2010)-lampa-del-marta-mata-es-mobilitza-per-aconseguir-lescola-nova.html i

http://www.rtvelvendrell.cat/-de-1500-dies-fins-quan-la-reivindicacio-del-marta-mata.html ).

Es tracta d’un seguit d’actuacions que anirem duent a terme setmana rera setmana per tal d’assolir l’objectiu de la construcció de l’edifici definitiu de la nostra escola.

Actualment, l’administració s’ha compromès verbalment dient que l’escola estarà construida pel curs 2012-2013, i aquesta comissió demanem públicament que aquest compromís es converteixi en un compromís real i per escrit. I que, en el cas que la construcció no sigui efectiva en aquest plaç, informin a les famílies de quina serà la solució que ens oferiran.

Com ja vam explicar, els nens i nenes d’aquesta escola fa cinc cursos que estan instal.lats en “barracons”, quan la previsió era de només dos cursos en aquesta situació de provisionalitat. I si bé és cert que l’escola es va aprovar en acord de govern el dia 9/11/2010, avui, 10/05/2011 la situació és que estem pendents d’un nou tràmit per part de l’administració on s’aprovi una partida pressupostària per seguir endavant amb els passos següents (licitació, projecte i construccció).

Així és que, aprofitant el context en què ens trobem, demanem que la nostra problemàtica sigui també notícia i que els responsables d’aquesta situació no s’oblidin de nosaltres després de les eleccions i treballin per tal que els tràmits pendents segueixin realitzant-se de forma correcta i rigurosa.

Prou mentides amb l'escola #martamata del Vendrell

El 23 de Març la Televisió del Vendrell emet una entrevista a l'Alcalde, Sr Benet Jané, repassant diferents aspectes de la ciutat. És aquesta entrevista i el que afirma amb rotunditat sobre la construcció de l'escola Marta Mata així com les manifestacions al mur del facebook d'un pare afectat que ha fet el Sr. Jaume Domingo, diputat al Parlament i Regidor de convivència, civisme, medi ambient, serveis i esport de l'ajuntament del Vendrell comentant aquesta mateixa entrevista, el que motiven principalment aquest article.
El 8 d'Abril a més, hi haurà una reunió de l'Ampa de l'Escola on, potser, se'ns tornarà a dir com de compromesos estan els governats amb la construcció de l'escola i com ara segur que es fa. I dic se'ns tornarà a dir, per què entre uns i altres governs, els nens ja fa 5 anys que estan en mòduls esperant-ne un edifici. Ja ho he escrit en altres ocasions.

En aquest fragment d'entrevista que comento, el Sr Benet Jané, l'Alcalde del Vendrell insisteix amb una seguretat aplastant que tenim un compromís. Intentaré explicar ara per què no hi pot haver aquest compromis en aquests moments. I si m'equivoco, siusplau demostreu-me-ho. Sincerament, demostreu-m'ho:

El compromis es va adoptar amb l'anterior govern el dia 12 de novembre quan va aprovar la construcció de l'escola. Pràcticament un dia abans que els pares pengessim la pancarta que surt com a imatge de fons a l'entrevista i que mantenim allà. Després van venir les eleccions i el canvi de govern. El primer que va fer va ser prorrogar el pressupost 2010 i reduir les despeses al màxim com tots sabem. Així doncs, moltes obres que havia de construir l'Institut Catala de Finances o GISA han quedat aturades a l'espera de veure com queda el pressupost per al 2011.

En aquest moment és evident que hi ha l'ordre que no es comenci cap despesa que no estigues ja compromesa economicament (que ja se n'hagués fet algun pagament). El nou govern aprovarà el pressupost al juny, despres de les eleccions municipals. Insisteixo en això. Estem sense pressupostos aprovats per què és innegable que un pressupost mes baix voldrà dir menys inversions i dir per tant, als ciutadans que, permeteu-me l'expressió, "donde dije digo digo diego".
Com han d'aprovar pressupostos abans de les eleccions municipals podent-ho fer després?

Si hi hagués un compromís real i verídic de fer l'escola voldria dir que hi ha una reserva de crèdit per a fer l'obra. I en aquests moments el que hi ha és precisament tot el contrari, hi ha l'acord de no agafar compromisos que impliquin despesa. Mes aviat s'esta reduint tot.
I el propi alcalde diu que això no existeix... així doncs, de quin tipus de compromís parla? del que se'n duu el vent? del que només existeix si ell segueix d'alcalde? per què si és veritat que existeix i és real...per què no presenta un document del Departament d'Economia amb l'autoritzacio de despesa?... Estic segura que aquesta documentació no existeix, senzillament perque el departament d'economia ha prohibit agafar compromisos. I per molt diputat o alcalde que siguin... si no hi ha cap reserva de credit senzillament perque no hi ha pressupost per al 2011, no hi ha compromís que valgui.

I és que a més, en aquestes intervencions públiques dels nostres representants, ens indiquen inclús un termini en el qual els nostres fills "estrenaran" edifici: 2012 diuen. Doncs intentaré resumir per què, a més, és pràcticament impossible que això sigui així:

Quan al juny s'aprovi el pressupost per al 2011, s'autoritzaran les obres que puguin estar parades. Però hem de recordar que la nostra escola, Marta Mata, no està en aquesta situació ja que ni tan sols hi ha projecte constructiu.

Suposem doncs que, efectivament, s'aprova al juny del 2011.Sabem que l'estiu a l'administracio és poc productiu i ens situem a setembre de 2011.

Llavors començaran a prioritzar obres. Imaginem, amb tot el dret, que el Marta Mata sigui la més urgent. Llavors s'ha de licitar el projecte de l'escola. Afanyant-nos posem ja que el 15 octubre de 2011 tenim projecte licitat i adjudicat. Afegim només 2 mesos per a fer el projecte i ens plantem a 15 de desembre de 2011. Tot això sent la més urgent.

Després caldrà la licitacuió de l'obra (primer ha sigut del projecte). Penseu que estarem ja a desembre i caldra veure si el pressupost del 2012 preveu els diners per a construir-la (us adoneu que ja sumem dos anys de pressupostos incloent diners per a l'escola??).

Ens posem ja al gener de 2012 . Calculem doncs, un parell de mesos per a fer la licitació i adjudicació de l'obra.Estem, corrents, al març de 2012. Per a la construccio, en ser industrialitzada, calen certament, només de 6 a 9 mesos per a tenir-la acabada.

Atenció, això vol dir que com a mínim serà acabada suposant que tot va, bé no, perfecte, al desembre de 2012, gener 2013. Per tant, i sense mentides, els alumnes, els nostres fills, no entraran a la nova escola (perquè també s'ha de moblar i preparar) fins al març del 2013 (gairebe setmana santa del 2013).
I per un trimestre els alumnes ja no farien el trasllat fins al curs 2013-2014.

Voleu més evidències?
Demostreu-me que m'equivoco.

Aquí teniu l'enllaç a l'entrevista complerta: Entrevista a Televisió El Vendrell